EGIPTE
LES MÃ’MIES
LA MOMIFICACIÓ
La momificació a l'Antic Egipte formava part d'un ritual funerari. A l'Antic Egipte, la conservació del cos era un sÃmbol molt important. La destrucció d'aquest representava un risc molt greu. Els egipcis creien en la immortalitat. La mort, per als egipcis, representava la separació entre el suport material i els elements immaterials; el ba, que correspon a l'à nima i el ka, que representa l'energia vital. Calia doncs que el ba i el ka, quan despertessin en la seva nova vida, es poguessin reintegrar al cos, prèviament conservat. « La momificació tenia com a objectiu principal purificar i tornar el cos divà perquè aquest pogués esdevenir un Osiris ».
​
​
LES MÃ’MIES
UNA MÃ’MIA ÉS UN CADÀVER CONSERVAT QUE ESTÀ en estat de descomposició. D'acord amb aquesta definició caben en la categoria de mòmies tots els cossos morts preparats i utilitzats amb finalitats didà ctiques o no en estudis anatòmics en medicina humana i veterinà ria, els esquelets i els animals sencers preparats per a estudi o exhibició per mitjà de tècniques taxidèrmiques. Existeixen regions i llocs que per les seves caracterÃstiques de sequedat extrema, fredor, alcalinitat, aïllament de la intempèrie, dels microorganismes i especialment dels insectes, causen que un cadà ver es momifiqui en lloc de corrompre's i es degradi per complet, com succeeix normalment en gairebé qualsevol part de la biosfera terrestre.
La mort de tutankamon és un misteri ja que al cos momificat l'únic rastre de la seva mort que s'ha trobat ha sigut que al crani hi havia una marca de cop però grà cies a estudis del cos "autopsias" s'han pogut fer més hipòtesis sobre la mort.